dijous, 17 de juliol de 2008

Pràctiques de pares

Ja fa setmanes que cada dimarts anem a fer el curset de pares, que la cosa és molt seria i cal estar preparats i saber quantes més coses millor. Segur que quan la Gina estigui fora la panxa la Noe ens passaran coses que no ens han explicat, però almenys estarem un xic més preparats.

Feia temps que havíem parlat de si la banyarem amb Tummy Tub o no, i vam dir de posposar la decisió fins després la classe del bany que va ser dimarts passat.

A classe ens van ensenyar a banyar un nadó de veritat!!!! i va ser genial! la nena es deia Mar i tenia dos dies i mig, és clar, tant petita és normal que l'edat es concreti tant ;-)

Doncs bé, la llevadora va començar a desvestir-la (plors), a ensabonar-la (plors) i la va introduir dins el Tummy Tub i van parar els plors! Es veu que és el més similar a la panxa de la mare i això els tranquilitza.

A la Noe li feia molta angunia haver d'aguantar la Gina pel cap, però en aquesta classe vam poder comprovar que la petita s'ho passava teta. Ella s'ho passava bé, els pares també, nosaltres també fins aquell instant crític on la llevadora es gira cap a nosaltres i diu: Tú, ajuda'm a banyar-la i ja veureu que és molt senzill i segur. Ahhhh em volia fondre... al principi, després, em vaig fondre de l'emoció i la fragilitat de tot plegat, doncs la Mar és molt menueta.

Aquesta classe pràctica ens ha anat molt bé, doncs ens ha decidit i a la Gina la banyarem amb el Tummy tub, si més no a modus de bany relaxant.

dimecres, 9 de juliol de 2008

La petitona de dos kilos i mig

Dilluns vam anar a fer la famosa Eco 4D amb la il·lusió de poder veure la carona de la Gina, però ens vam trobar amb que no volia paparazzis, estava rotllo "fotos no", i no va deixar d'amagar-se darrera la placenta. La doctora no va defallir ràpid, així que va estar uns 20 minuts remenant-la a veure si podíem robar-li alguna exclusiva, però res, que sembla que serà tossudeta i tot el que vam poder veure és el nasset de boleta i unes galtones ben gordis, sembla que no serà un bebé escarransit, tot el contrari.

Les fotos no són de molta qualitat, però ens podem fer una idea de com serà la nostra nena, i sobretot saber que està molt i molt rebé, que és el més important.

Aquí una mostra del nas i el que l'envolta. Per més precisions caldrà esperar poc menys de 6 setmanetes.


El papi va gravar tota la lluita, en breu posarem un recull dels millors moments.

dimecres, 11 de juny de 2008

Sol solet

Diumenge vam anar una estoneta a la platja, aprofitant que no plovia, perquè portem un mes, que cada dia cau alguna gota. Així que ja es pot dir que la Gina va tenir el seu primer contacte amb el solet (amb megaprotecció, és clar).



Ahir dimarts vam anar a la visita amb la ginecòloga, i a part que estem molt bé de sucre i de tot, ens va dir que ja pesa 1,6 kg! deu n'hi do, la petitona, que es fa gran per moments. No veig l'hora de tenir-la als braços.

dilluns, 2 de juny de 2008

La nena ja té cortines

Després de molt buscar, a la fi hem trobat unes cortines que ens agraden. Ja les havíem vist fa temps, però només en tenien una, així que una mica ens les havíem tret del cap, però l'altre dia vam tenir la sorpresa de que n'hi havia dos, i corrents les vam comprar i penjar.

Després de rentar-les, em vaig adonar que no s'havien de centrifugar, i la foto és prou explícita per indicar la gràcia que em van fer les tres hores de planxa que em vaig passar (i tenen arrugues!!!)Però tot l'esforç ha valgut la pena, perquè l'habitació de la Gina llueix encara més txula.

dimarts, 6 de maig de 2008

Avui el pare l'ha sentida

Avui al migdia he sentit la Gina per primer cop! Quina emoció!

La Noe ja feia dies que la notava per dins el seu ventre, però amb mi no hi havia manera fins avui. De fet només la tieta Mary Lady l'havia sentida fruit de l'atzar deien, suposo per no fer-me enveja, que no la tenia pas, doncs si una cosa s'aprèn amb això de ser pares, és a tenir paciència.

Recordo quan la Noe estava preocupada quan ella encara no la sentia, jo m'ajupia i xiuxejava al seu ventre: Gina, truca a la mama, que pateix! I avui, ves per on, ha trucat al papa. Estic que no hi sóc :-)

Ha estat al migdia, després de dinar, mentre xerràvem sobre la visita que al matí havíem fet a la ginecòloga de l'Escala, que per cert ens ha dit que està estupenda i que serà una nena molt alta, mireu quina foto més xula li han fet:

dilluns, 7 d’abril de 2008

Continua l'Operació Niuet

Fa un parell de setmanes van començar a plasmar a l'habitació de la nena les idees que havíem anat pensant per l'Operació Niuet.


Dimarts i dimecres estaven destinats a l'Operatiu Decoració de les Parets. Dimarts vam pintar la part de dalt de les parets i dimecres vam posar el paper a la part de sota i una sanefa ben txula que vam triar després de molt mirar catàlegs. Tot anava segons els plans, i res no va oposar massa resistència per nosaltres.


Dijous va venir l'equip de reforç a donar un cop de mà. Els tiets Juanjo i Manolo, junt amb el pare de la criatura, van ser de vital importància per què la missió Col·locació del Parquet acabés amb uns resultats més que satisfactoris. Mentrestant, la tieta MariLadi i una servidora animàvem des de la porta i els donàvem la cobertura moral i d'avituallament que necessitaven en cada moment.

L'endemà, la missió Fixació de sòcol no va ser tan fàcil. L'imprevist de no tenir ni una paret recta va fer impossible que les cantonades quedessin bé, així que, després d'un parell de cops de martell al dit, vam haver-la de suspendre fins que puguin arribar nous reforços, armats amb talladores d'angles i un bon grapat de paciència.

Per no quedar-nos amb la sensació de fracàs, vam improvisar la tasca Muntatge de l'armari, que aquest cop sí, va ser tot un èxit.

En breu una nova entrega de l'Operació Niuet.

Primeres patadetes

Dissabte 29 vaig sentir la Gina per primera vegada. En un principi em vaig espantar una mica, doncs va ser una sensació ben estranya, però de seguida vaig caure en què era ella, que aquells eren els moviments que tan havia estat esperant, i des d'aquell dia l'he sentida cada cop més sovint.

Al vespre, quan m'estiro al llit la sento molt fort. El pobre Àlex encara no l'ha notada des de fora, però em penso que ben aviat arribarà el moment esperat i és que sembla mentida com avancen de ràpid les coses. Fa no res era una llentieta i ara ja fa cops de peu.

Quines ganes de veure-la que tenim!

dimecres, 5 de març de 2008

Operació Niuet

Aquest cap de setmana hem anat a buscar el paper, la cenefa i la pintura de l'habitació de la Gina.

Hem triat unes tonalitat ocres que van bé tant per a nen com per a nena, doncs les vam anar a buscar abans de saber que seria.

Aquest cap de setmana anirem a comprar el parquet i algun moble. Esperem i confiem de poder tenir l'habitació preparada aquesta Setmana Santa, que el temps passa volant!

Quina panxa!

Fa un parell de setmanes el nen em va fer unes fotos de la panxa, perquè ha crescut molt en tan poc temps. Espero que es moderi una mica, perquè si no, per l'estiu m'assemblaré a Ulisses, l'Orca del zoo :-)

I és que estem taaaaaaan contents de com està de bé la nostra Gina.

dimarts, 4 de març de 2008

És una nena!

Avui, de nou, teníem eco i després de veure el nostre bebé per parts, la ginecòloga ens ha dit que hi havia una que no la tenia: no es veu cap pitu, ens ha dit, és a dir, que a la coneguda llentieta, a partir d'ara, li direm Gina, doncs tindrem una nena!

Què contents que estem. El pare, tot i tenir en un principi preferència per un nen, de seguida ha babejat com cal i està encantat de saber que tindrem una petitona a la que estimar moltíssim. En Jordi l'encarregarem a la propera.

Ara unes fotos de l'artista on es veu que no hi ha res penjant...



i el moment en què ens diuen que tindrem una princeseta... aisss... quina alegria que tenim a sobre!

dimarts, 5 de febrer de 2008

Caram que gran!

Avui, el dia de la Sopa de Verges, hem anant a visitar la ginecòloga. Ens ha dit que tot va molt bé, fa 6 centimetre i mig, mireu les fotos mireu:
Sembla o no sembla que a la darrera foto sortis com si fes les quatre barres? El pare de la criatura així ho pensa ;-)

I deu-ni-do la canya que duu ja de tant menut, sentiu, sentiu:



Després hem anat a la clínica on neixerà a fer uns anàlisi per anar controlant que tot surti molt i molt bé. A més a més ja hem vist que es triga 30 minuts de casa a la clínica, o sigui que és un temps raonable de cara a les contraccions i tot el que s'ha de mirar quan arribi el gran dia.

Per a la propera visita l'Àlex s'haurà de comprar un pitet més absorvent :-)

dijous, 3 de gener de 2008

La primera foto

Avui hem pogut veure i sentir per primer cop la nostra llentieta!
Ens han dit que és molt gran per a la seva edat, fa un cèntimetre i mig i el cor li va a 152 batecs per minut, sembla molt, però està dins de la normalitat.

Amb aquesta mida (la part blanca de dins la bossa) ja no li podem dir llentieta, està feta tota una mongeteta :-)