Dissabte 29 vaig sentir la Gina per primera vegada. En un principi em vaig espantar una mica, doncs va ser una sensació ben estranya, però de seguida vaig caure en què era ella, que aquells eren els moviments que tan havia estat esperant, i des d'aquell dia l'he sentida cada cop més sovint.
Al vespre, quan m'estiro al llit la sento molt fort. El pobre Àlex encara no l'ha notada des de fora, però em penso que ben aviat arribarà el moment esperat i és que sembla mentida com avancen de ràpid les coses. Fa no res era una llentieta i ara ja fa cops de peu.
Quines ganes de veure-la que tenim!
Al vespre, quan m'estiro al llit la sento molt fort. El pobre Àlex encara no l'ha notada des de fora, però em penso que ben aviat arribarà el moment esperat i és que sembla mentida com avancen de ràpid les coses. Fa no res era una llentieta i ara ja fa cops de peu.
Quines ganes de veure-la que tenim!
